1.- Estudia un poema o cançó de Nadal dels següents:
N'hi ha per a tots els gustos!!
LES FIGURES DEL PESSEBRE
El temps sant és arribat
i
amb el fred, la neu i el gebre,
les
figures del pessebre,
una
a una, ja han tornat.
La
dona que renta,
la
vella que fila
i
el brau caçador
que
sempre vigila.
La
noia que porta
la
gerra i el pa
I
aquell pescador
que
al riu va a pescar.
El
vell que la terra
remou
amb catxassa
I
el que es beu el vi
de
la carabassa.
El
del feix de llenya
i
aquell pastoret
Que
va amb la catxutxa
perquè
té molt fred.
La
jove mestressa
que
duu la gallina,
La
del cistell d’ous
i
el sac de farina.
Aquells
que sonant
van
fent son camí;
El
del flabiol
i
el del tamborí.
Del
sac de gemecs
el
qui sempre plora
i
el de la simbomba
que
ronca a tothora.
També
els tres pastors
que
fan el sopar
i
couen les sopes
i
llesquen el pa.
Figures
eternes
de
vida senzilla
que
eixiu de la llum
que
enmig del cel brilla.
Vosaltres
al món
porteu
resplendor
Oh,
fràgils figures
Per
fer un món millor!
(Joan Llongueres)
L’INFANT
LES ESTRELLES
LA VIGÍLIA
(Joan Llongueres)
L’INFANT
Abans de tenir pressa, abans d’inventar l’hora,
abans dels dinosaures, de Tarzan, dels darwinistes,
abans dels metros, dels llaguts i dels trineus,
abans del mar, conqueridor sense cronistes,
i dels estels parant la taula dels desficis,
abans dels savis, les presons i els coliseus
i tota terra d’artificis,
quan tot era un mantell de buit molt fi
i el negre un sol color sense cap vora,
aquest dolor d’infant que plora
ja era aquí.
(Carles Torner)
LES ESTRELLES
El cel és un camp
ple de meravelles;
l’ha llaurat el Sol,
la Lluna és qui el sembra.
La llavor que hi cau
tot seguit arrela;
arrela i floreix,
cada flor una estrella.
Quan apunta el Sol,
les flors se repleguen;
quan el Sol se pon,
totes s’esbandeixen.
Des de dalt del cel
guaiten a la terra;
cada infant que dorm
una estrella el vetlla.
(Apel·les Mestres)
LA VIGÍLIA
La vigília, la lluna
s’ha llevat més esplendent,
més somniosa, com una
baiadera d’Orient.
La lluna sap tantes coses
que l’infant no pot dormir:
es confessa amb les aloses
i aviat serà el matí.
La vigília, la lluna
porta un estel al costat
que sembla una perla bruna:
Venus li fa de criat.
Els fanals de l’estelada
esclaten de mil en mil:
esperen la cavalcada.
L’ametller treu flor d’abril.
I el rosari que s’engruna
dels estels del firmament
morfon la faç de la lluna
amb la claror d’Orient.
(Carles Fages de Climent)
NADAL PER SEMPRE
NADAL PER SEMPRE
En la llàgrima d'un estel
o en un bocí de lluna,
en el somriure d'un infant
o en uns ulls de tendresa,
o en un bocí de lluna,
en el somriure d'un infant
o en uns ulls de tendresa,
en un petó de mar
o en el ball d’un camp al vent,
en una taula compartida
o en una mà oberta,
o en el ball d’un camp al vent,
en una taula compartida
o en una mà oberta,
en un dringar de pau
o en la flaire d'una llar,
en la il·lusió del demà
o en un cor que estimes...
o en la flaire d'una llar,
en la il·lusió del demà
o en un cor que estimes...
trobaràs la dansa d’un llumet,
trobaràs el cant d’una flor,
trobaràs la màgia de la nit,
trobaràs sentit al Nadal.
trobaràs el cant d’una flor,
trobaràs la màgia de la nit,
trobaràs sentit al Nadal.
Llavors ja no et caldrà
esperar que arribi el dia;
i en cada moment de vida
sentiràs batecs d’amor.
esperar que arribi el dia;
i en cada moment de vida
sentiràs batecs d’amor.
Àngel Daban
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada