CONTE DE NADAL. PER MARTINA NOGUÉ

CONTE DE NADAL. PER MARTINA NOGUÉ

DIA DE NADAL.

Representava que havia de ser el dia més feliç de l’any, fins i tot més que el dia del meu aniversari, fins i tot més que el dia que la meva amiga em va anunciar que estava embarassada, fins i tot  més que tots els dies junts de l’estiu. Era el dia de Nadal. El dia en què tothom es reunia amb les seves famílies, que es retrobava amb antigues amistats perdudes en el transcurs de la vida, el dia en que els nens donaven la carta dels Reis Mags i dormien impacients esperant el matí següents i que la felicitat regnava entre els carrers de la ciutat.

Però no tot es felicitat, hi ha molta gent, malauradament, que passa el Nadal sol, sense ningú amb qui sopar la nit de Nadal, ni amb qui passar el dia de Nadal jugant a jocs de cartes, ni amb qui menjar els dotze raïms el dia de cap d’Any. Trist, molt trist.

25 de Desembre

‘’ Et beneïm, Senyor, per tots els teus dons, et donem gràcies per l’aliment que ara prendrem i et demanem que estiguis sempre amb nosaltres i ens facis de veritat testimonis del teu amor’’.

Una família honrada, mes aviat pobra que rica, acabava de beneir els pocs aliments que hi havia sobre la taula. La porta, de sobte, va sonar.

Quan el fill petit va anar a obrir-la tan sols hi havia un paquet estès a terra. El va entrar cap a dins.

Quan el van obrir van trobar dins tot d’aliments i de vins, acompanyats d’aigua amb pa, i de cop van mirar per la finestra i un estel va començar a brillar, tots van saber, que això havia estat obra d’un àngel, algú que vetllava per la seva salut i per la seva felicitat.

Feliç Nadal