CONTE DE NADAL. UN ÀNGEL A CLASSE?. PER EMILY CALDERON
És l’última setmana de
classes del mes de desembre. Tots estem molt esverats perquè tenim moltes ganes
de tenir festa. Pensem en tenir dues setmanes de vacances per anar-nos a dormir
tard i despertar-nos tard. Però ja fa dies que també rumiem en una altra cosa,
fa uns dies la Mercè la nostra tutora ens va dir que vindria un nen nou a la
classe, les noies pensàvem si seria guapo, lleig, simpàtic, “frickie”, com en
G.Parals en Ferran o en Pere. Però seria tot el contrari cap de nosaltres ens
imaginàvem que tipus de persona vindria a 3rC.
Va arribar divendres i
estàvem contents per els nostres regals de l’amic invisible, però la Mercè ens
va fer callar a tots per dir-nos que aniria a buscar al nen nou i que esperava
que ens portéssim bé amb ell, com als nous que em tingut aquet any i que a 1r i
a 2n no hi eren a la nostra classe, com l’Ana María, l’Arnau, en Genís i
d’altres...
Van passar uns deu
minuts, a la classe tots estàvem cridant quan sentim un soroll de com s’obre la
porta era la Mercè i darrere seu en Gerard el nen nou, tots ens vam quedar en
silenci Perquè? Per que aquell noi no era normal tenia unes espatlles d’unes
dimensions exagerades per la seva edat, per cert tenia casi la mateixa camisa
que en Pere però a en Gerard li anava millor.
Alguna que d’altra
persona s’ha li va escapar el riure o d’altres els vam sentir com deien “Mira
el fill d’en Frankenstein” o altres comentaris com “Aquet noi li agrada nedar
eee”. Les noies pensàvem en les seves espatlles “com pot tindre aquestes
espatlles” eren impressionants.
En Gerard tampoc estava
tan malament era guapo, alt, ulls foscos, cabell negre, però eren les seves
espatlles que el feien molt interessant, misteriós com si tingues un secret
molt gran que amagar. Aquell divendres els nois estaven impressionats i no cal
parlar de les noies, més d’una noia és va quedar bavejant. Ens vam quedar
pensant en que en Gerard feia algun esport que utilitza molt els braços com la
natació, waterpolo,...
A l’hora del pati no
faltava la típica noia que anava a parlar amb ell, bueno a parlar, a lligar.
Quan vam entrar a
classe la Mercè li va dir:
-Tens unes espatlles
molt grans, no? Que amagues les teves ales de àngel sota la jaqueta o es que en
portes molts de jerseis per que tens fred.
Ell es va riure però
ens vam quedar pensant “És un àngel?” era impossible però sempre pot passar.
Així que vam fer un pla per fer que es treies la jaqueta, i veure que portava
sota. Vam fer que una de nosaltres queia i l’embrutis l’esquena, però no va funcionar.
Va anar capa la Mercè i li va dir si podia sortir per anar al lavabo per
rentar-se, així que li vaig demanar a la Mercè si jo també podia anar al
lavabo, tenia molta curiositat per saber qui era. Així que vaig sortir darrera
de ell, no em va veure però em vaig acostar a la porta del lavabo dels nois i
el vaig sentir con deia:
-Quin mal tindre les
ales doblegades tant de temps fa mal.
Vaig obrir la porta i
el veig amb les ales enfora estirades eren gegants blanques però un blanc
brillant, eren precioses
Li vaig dir
tartamudejant:
Ettss unn unn
ààànnngggeeelll
Ell també es va quedar
mut. Quan ens vam recuperar del xoc em va dir que ningú no podia saber que era
un àngel que nomes ho sabia jo i que tampoc tindria que sapiguer-ho.
Li vaig dir que no passava
res que li guardaria el secret, que no so diria a ningú. Sorprenentment em va
creure i vam tornar a classe tranquils com si no passes res, ell va anar amb
els nois de classe que és va fer amic d’algun. Les noies em van preguntar que
si havia esbrinat alguna cosa lis vaig dir que no que era un noi normal, que
nomes tenia unes espatlles molt grans i de broma lis vaig dir:
-Esta confirmat és el
fill d’en Frankenstein.
Ens vam riure i vam
passar del tema.
El secret que en Gerard era un àngel
ningú l’esbrinarà mai.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada